The House of Silence A Novel by BlancaBusquets 256 Pages, Published 2016 by Simon And Schuster ISBN-13: 978-1-68245-031-4, ISBN: 1-68245-031-7
"A Novel Blanca Busquets ... I can practice when you aren't here, if I have some
time, I said—pointing with my head toward the violin. Up until ... But first he
exclaimed, and I could see that it came from his heart: How delicate and in tune,
Maria."
"El pare va tornar amb dues pales i les va anar a deixar allà on ell creia que
havíem d'enterrar el cos d'en Dominique. Després, va tornar a baixar. Vam obrir
el capó i vam treure el mort del maleter. A dalt, al cim del pujol, el vam pujar pel
mig ..."
"... y por qué no me lo dijiste. Porque estaba padre y después estaba madre y
después no me acordé porque además se lo llevaron al día siguiente para
matarlo. Tendría un juicio, insinuó Miquel. Seguro, dije yo, que todavía seguía
enfadada, sin saber muy bien qué era un juicio y si servía para algo. Mientras,
miraba a Roser con cara de pocos amigos. Pero Tònia, si nunca podemos
contarnos nada, exclamó exasperada mi hermana, solo ahor ..."
"Roman Blanca Busquets. mehr weiß, warum man eigentlich lacht oder weint,
aber auf einmal dröhnen die Ohren vor Gelächter oder der Verstand wird von
Tränen überschwemmt. In diesem Fall war es Gelächter. Jordi lachte mit. Wir
rauchten eine Zigarette nach der anderen, und ich sah nur noch ihn, sonst nichts.
Er rückte immer näher und näher, bis er sich auf mich stürzte und mir einen Kuss
gab, den ich voller Inbrunst erwiderte. Und nach ..."
Un coeur en silence by BlancaBusquets 197 Pages, Published 2015 by Les Escales Éditions ISBN-13: 978-2-36569-160-4, ISBN: 2-36569-160-9
"Des années plus tard, ce dernier concert fera éclater la vérité. Magnifique roman choral construit comme un concerto, entre envolées lyriques et murmures, Un coeur en silence est une ode à la musique et à son pouvoir."
"Es veu que en aquest concert que fan també cantaran algunes àries d'òpera
perquè el senyor Karl també havia dirigit òpera. Prou que ho sé, jo. I prou que sé
què va passar la primera vegada que ho va fer, al Liceu. Bé, no sé què va passar
..."
"L'autore. Blanca Busquets, nata a Barcellona, è scrittrice e giornalista. Ha
lavorato per la radio e la televisione e ha pubblicato sei romanzi, tradotti in
cinque lingue. È considerata una delle più importanti autrici contemporanee di
lingua ..."
"Ui, deia en Xevi, a la tieta Laura sempre li han tingut el dit ficat a l'ull a casa, per
haver-se passat al bàndol contrari i, a més, ... Tot i els núvols, feia bonança,
deixaven el cotxe aviat, en un revolt on es podia aparcar, i la Lali alçava els ulls
enlaire, si s'aguanta així, ... L'Agnès i la Sara anaven unes passes més enrere i
la Sara explicava a la seva mare les seves últimes aventures a l'escola, ara que
s'havia."
"En La casa del silencio, Blanca Busquets, que en 2011 recibió el prestigioso Premi Llibreter , nos adentra en la vida de un director de orquesta alemán exiliado, de su criada y de las dos violinistas que interpretarán el Concierto para ..."
El jersei by BlancaBusquetsBlanca 224 Pages, Published 2012 by Random House Mondadori ISBN-13: 978-84-01-38879-8, ISBN: 84-01-38879-1
"Blanca Busquets ... I després, una altra porta que s'obre i es tanca, la de l'
habitació de la nena, evidentment. ... ara s'hi està tornant encara més, o cega, o
sorda, vés a saber, no veu res ni sent res i fa sempre aquella cara de cansada. ...
I aixi, ha de contemplar com se li marceix la filla a poc a poc, que no és tan gran,
Déu del cel, que només té cinquanta anys, i ara, les dones a cinquanta anys són
joves."
Tren a Puigcerdà by BlancaBusquets 224 Pages, Published 2012 by Rosa Vents ISBN-13: 978-84-01-38878-1, ISBN: 84-01-38878-3
"Blanca Busquets ... encara que no tant com a la seva dona, és evident, perquè la
pobra no hi toca, baixant del tren i anant vés a saber on, sort que aquest noi l'ha
avisat perquè si no, com que dormia, no s'hauria adonat de res i vés a saber ..."
"Aniol, que no em sents. M'he deixat el bastó a casa, però tant és, com serà que
caigui ara mateix. —Aniol! Que no em senties? —Ai! M'ha espantat. Vénen fins al
meu costat sense dir res i llavors criden. Com si no els sentís. Ara és en Jordi, el
pare de la Mireia petita i de la Mercè i de l'Àlvar. M'agafa el braç i em vol dur cap
a casa: —No, no, que em vull quedar... —Però és que cauràs, Aniol. Vas sense
bastó! —Sí, això sí que és ..."